Ta ra venient manifestación, antimés d'o chuflo, a pancarta
y o mobil, no t'ixuplides de levar anotato ro listau de todas as cosetas que’n call parar cuenta en protestar: no fotíes t’os policías, no convoques per Internet, no
te manifiestes sin d’autorización d'a delegación d'o Gubierno, no brindes resistencia ni sisquiá pasiva, no faigas
asambleyas en os parques, cudia con os “compañeros infiltrados" -compayerns i calaus- no t'amanes a ro
Congreso... Y atras que irán surtindo d'astí ent’abant, que quan un se mete a
modular manifestacions, le pilla o gusto y no bi’n ha qui li ature.
Rematarban enantis si en cuenta de dicir-nos tot lo que no
podremos fer, mos dicisen lo que sí se’n podrá fer, qué será premitito en
protestar. Y antiparti de quedar-te en casa, pocas opcions mos deixan si
continan per iste camín, perque lo amán
puet estar-ne una enclosadura horaria a
ras manifestacions, viedadura de superar
bell ran de decibelios, u obligación de portiar l’identificación cusida en o
peito (t'os ciudadans, no t'os policías, en ye platero).
Qualsiquier coseta ye fesable en ista baixant punitiva per quala s'eslenan as autoridatz, tant més a escape cuentra més preta o descontento en a carrera.
a magnitut d'a crisi socio-economica no se mide ya per o numero d'aturaus, a cayedura
d'o PIB u a prima de risque. Os millors endicadors de dica on son plegando
l'emprobecimiento y ra desigualdat los
trobamos en a dureza policial, l’apresecución d'o disident, l'endurecimiento de
penas, as actuacions apreventivas, as portaladas de prensa criminalizaderas, o
blindache d'as institucions y a presencia remanent de “lecheras” como parti de
l’anviesta en as ciudatz.
D'a mesma traza, o millor prenostico de futur ta Espanya, o més de fíar, no lo da hué o FMI, ni l’OCDE, ni
Bruselas ni ro servicio d'estudios de bell banco. As previsions més confitables
de cómo será 2013, quánto puyará l'ature, quántos més cayerán en a miseria, quántos
desahucios i habrá, quántas milentas de millons més se retallarán d'os
servicios alacetals y quánto més dura será a vida en iste país, las tenemos en
os responsables d'Interior, que son enantando una temperatura en as carreras
muitos graus per alto que’n ye hué.
Perque mientres nusatros mos paramos ta no levar a os ninos
a ro cole, ta tornar a rodiar o Congreso, ta aturar unatro desahucio u ta
secundar a vada cheneral d'o 14-N, ells sembla que son parando-se ta una guerra.
En a mesma entrevención en que soltó ahiere l’ideya de
viedar l’espardidura d'imachens de policías, o director cheneral d'o cuerpo, Ignacio
Cosidó, advirtié cuentra –una enantada en l'acceptación d'una cultura d'a violencia-,
veyible seguntes ell en bell unas protestas como o 15-M u la d'os miners, y qu’obliga
a “dar seguranza t’os policías” en intes en que “a suya integridat fesica puet
veyer-se esnyafrada”, per ixo anuncié una
esmaneixada en proteixer millor a ros achents -manimenos as dificultatz
presupuestarias-. Quaterno como eixemplo
a futura adquisición de 20.000 achustadors antibalas, ta uso d'as UIP (antidisturbios).
Y adhibié l’amenistanza de “aumentar a protección churidica” d'os policías, que
contarán con “servicios churidicos d'asistencia que puedan esfender-les debant
de situacions conflictivas que se puedan producir en qualques entrevencions”.
No ye per estar alarmaire, pero ta yo as parolas d'o
director cheneral d'a Policía describen l’esdevenider venient muito millor que las de qualsiquier informe economico. Istos diyas se leyeba asovent en prensa:
“Os mercaus apuestan per l'inminencia d'o rescat espanyol”. No serba de més adhibir: “a Policía
apuesta que i habrá rescat, y con duras condicions”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Dixa o tuyo comentario astí