27 de nov. 2011

As Favors en Politica en tienen Pre


A istas altarias ya cosa puet xorrontar-nos. En tres anyadas hemos veyito a cayedura de gubiernos trigaus democraticament per os ciudadans y sustituyius per tecnocratas a nomina  d’os grans cabals.

Hemos veyito a semisión d’unos países a plans economicos durismos, imposaus  sin contar con  l’emparo popular, qu’amaneixen  a amagatons sin que no dengún haiga tenito l’enchaquia de concarar-los en os pogramas electorals. Unos plans que només  obedeixen que a imposicions d’atros Estaus més cerenyos que lis arranan, destinaus soque a  asegurar  a bosadura t’os bancos  acreyedors d’a  debda  sobirana agún pasando   sobre o cadavre de l’Estau d’o Buempasar y d’a voluntat  popular exprisada librament en referéndum.  Plans d’achuste que condenan inexcusablement a l’entibadura d’a crisi como en han venito advertindo continament muitos y muit prestichiosos economistas espanyols y foranos. Ixo que en atros tiempos se consideraba una sincherencia en os afers  internos d’un Estau Libre – y  un gran  incident diplomatico- hué en ye rutina diyaria  adintro l’Unión  Europeya.

Hemos veyito reformas constitucionals feitas  “con nocturnidat y  traidoría”  sin contar con a voluntat popular  y disenyatas dende estudietz foscos  a favor d’anglucias y presonas  muit concretas pero amagadas baixo  a denominación chenerica y  intresada de “mercaus”.

Totas istas politicas, prenitas  aparentament con a desincusa de calmar os mercaus, prevocan refitolerament  l’efecto contrario d’o pretendito. O sentiu común que totz en tenemos calerba d’enfilar-nos a os ciudadans a qüestionar-las fundament. Luen d’ixo, una  minoria muit important de votants  (diez millons,  alto u baixo un 30% d’a totalidat) ha dato  o suyo emparo politico ta un partiu  con a solenca promesa  de “fer lo que calga fer”

24 de nov. 2011

Chirar ta Cuchas ta veyer a Surtida


Bi'n ha de alternativas. Lo asegura dende a portalada o libro d'os economistas Vicenç Navarro, Juan Torres y Alberto Garzón. Lo segundia en o suyo subtítol: “Proposas ta creyar d'emplego y buempasar social en Espanya”, un esbarre qu'a politica actual sentencia de incompatible.

Y lo argumenta un galet de ideyas trenatas con cifras que niegan cadagún d'os tarabidaus que emparan a corrient de pensamiento dominant.

No bi'n ha un exceso de gasto publico en Espanya, Bi ha una manca de ingreso que se'n puet ateclar. O rebaixón de chornals no amillora a competitividat, esmerma o gasto y, per tant, a requesta interna y aneula a os treballadors, que son obligaus a endebdar-se. Si o numero de servidors publicos estase parellán a lo sueco (25% de a población debant de lo 9% de Espanya), bi haberba millors servicios socials y se i creyarban cinco millons de empleyos. Pero, ta ixo, ye menister una estructura fiscal como a sueca, que premitise plegar 200.000 millons d'euros més anyals.

 "Hay Alternativas" proposa chornals més altos,  més inversión publica y una potent luita cuentra o frau ta salvar a lo país d'un present con os cabals cada vegada més concentraus. a on l'equivalent en recursos a lo 80.5% d'o P.I.B. ye controlau per una crica de només de 1.400 presonas.O solenco país d'a O.C.D.E. en o que no bi'n ha habita pas una puyada  real de chornals dentre 1995 y 2005. A on, per eixemplo,  os mayors recullidors de aduyas agrarias d'a  Unión  Europeya continan estando-ne a familia  Mora  Figueroa  Domecq, a Duquesa de Alba, o Duque del Infantado o a Companyía de Chesús”.


23 de nov. 2011

Os "Nuestros" Super-ricos y o P.I.B.

Xorrontador:

 En Espanya, o 0.0035% d'a población controla recursos equivalents a  lo 80.5% d'o Producto Interior Bruto (PIB) de l'Estau. Encá, o venient gubierno salient d'os votadors (y l'anterior tampoc no) no creye  pas convenient aplicar denguna mena de midas redistributivas como, per eixemplo, serba puyar o IRPF d'as clases més altas, una Tasa Tobin t'as Transaccions Financieras, puyar l'impuesto de Sociedatz ta grans interpresas,...etc,etc, etc.

Ta rematar, tos dixo con  un articlo de Ignacio Escolar, amán d'o que escaicié en  a primera anyada d'a Crisi. Més d'o mesmo,  ha pasato en as dos anyadas venients y tot ixo explanica muit bien a cayedura  permenada per o partiu socialista en istas  eleccions de noviembre. Espernir as  lechitimas aspiracions d'os tuyos votants ta satisfer intreses més  inconfesables  cutio en tien un pre en politica.

Estioron 12 meses tant de xorrontadors, tant dramaticos,  que as grans fortunas espanyolas  se tornoron un 27% més ricas. Os biens interpresarials  d'Amancio Ortega se facioron un 37% més grans, os de Emilio Botín un 71%, os de Esther Koplowitz  un 24%. O deficit, se  multiplicó per cinco. O PIB tresbatié un 3.6% y  l'ature adhubié o 18%. Pero qu'a miseria no acete o champán, que o 2009 tampoc no ha estato ta tant, que a Bursa ha puyato un 30% y ahiere abastó o  suyo maximo anyal. Dende l'alto d'os 12000 puntos piramidals de l'IBEX 35. 12 meses de mierda mos alufran. A crisi ye asimetrica. Relativa (...)