Ta ra caverna

O mito de Platón mos sinyala ra hestoria de qualques hombres encletaus en una espluga a on no bi ye que brempas y un fuego dezaga. A realidat exterior prochecta ixas brempas adintro ra espluga en esnavesar o fuego. Os hombres prisioners, no veyen atra cosa que uembras.

Platón mos amostra en o mito quánto de furona en ye ra realidat que veyemos y quánto ye de susceptible ra naturaleza humana que s’aconorta con una anviesta cegallosa d’a suya redolada enca siga irreal, tant y mientres en siga acceptada per una burniega mayoralla.

L’espluga de Platón ye aplicadera a ra realidat d’Espanya. Astí tamién en tenemos una caverna mediatica y chents prestas a deixar-se envolicar. Y rai que ra realidat, tozuda como en ye, s’encerrine en contrariar-lis. Ells, s’enfeixanan en as suyas posicions per muit rediclas qu’istas sigan y per muit envergonyants que istas mos semblen.

Asinas, ta ra caverna, Espanya en tien més de mil anyos (enca Aragón, Valencia, Mallorca, Catalunya,  encara espleitasen de fueros, institucions y mugas propias –encluyita a facultat d’armar un eixercito y plegar as suyas peitas- en primerías d’o sieglo XVIII. Ta ells rai perque, en a suya caverna, Espanya no ye unatra cosa que ra Castiella imperialista que conquerié America “ta una mayor gloria de Dios”.

Ta ra caverna, os “nacionalistas” son un cáncer que “ha d’estar estirpato” sin mayors miramientos. Ells no son nacionalistas, no pas. Son patriotas perque en tienen un Estau dezaga en que s’emparan ta fer y dicir as suyas calonías con total impunidat. Ells son os buens ciudadans con dreito a decidir per totz ixo que en ye Espanya e imposar-lo a ra resta. Os demés no i semos que repuis, semos purrela: A malotía que Espanya pateix y qu’ells cutio son prestos a “estirpar”.

Ta ra caverna, os sendicatos no son que cricas de feniants y malfainers. Ta ells, os treballadors no amenistamos de dreitos laborals, mos abonda con fainar chusmesos y laminar os culos d’os caciques locals. Ta ells no call manifestar-se, protestar ni fer vadas perque afecta a ra marca “España” –ixa mesma que no se veye afectada mái per a corrupción, l’impunidat, a fuyanza fiscal, a censura, as condenas entrenacionals per torturas, as malladas policials, etc., etc. Ta ra caverna, call treballar més y cobrar menos.

Ta ra caverna, os fainers vivimos masiau y per ixo call apolargar l’edat de retiro. Asinas, los que no sapen que cosa ye treballar perque s’han adedicato a suya vida entera a espicular con as nuestras, apocarán menos peitas y serán més goyosos. Y rai qu’un fainer no pueda fer qu’arrociegar-se con sisanta y siet d’anyos u qu’un paleta no pueda estar-se en piet en a obra con ixa edat, perque ta ells no call fer distincions con os banquers prechubilaus u ros catedraticos d’universidat que gosan vivir muitos anyos més qu’os esmentaus alto.

Y rai que en Espanya no i haiga ya de traballo ta una quinta parti d’a chent u que ros chovens no troben faina dica ros 30 anyos. Y ta ells rai que Espanya tienga l’Estau social més feble d’a Europa de l’euro y menos servidors publicos que qualsiquier atro país d’a redolada en que cubica uellar-se perque ells creyen qu’encara sobran medicos, enfermers, scientificos y mayestros; que lo treballo que bi ha no call repartir-lo y qu’encarca call destruyir més treballo publico, y facilitar l’espache libre en o privau ta fer que ra economía remonte. Me pregunto cómo.

Ta ra caverna ye menister retirar l’aduya d’os 400 € per no estar efectiva en a busca de treballo. Y per a mesma ragón call acorzar a prestación de desemplego. Ta ells rai qu’istos aturaus se queden sin dengún ingreso ta pervivir u que no puedan trobar treballo simplament perque no bi ha treballo a trobar.

Ta ra caverna os emigrants espachaus no call que tiengan Sanidat, ni siquiá dreito a continar en Espanya. Venioron astí a treballar y puyoron o PIB nacional a ra meya europeya, manimenos una vegada en que no han de treballo call desendenter-se d’ells. Y rai que continen prestos a fer os treballos que nusatros de cutio espernimos u que ras suyas familias habiten os lugaretz que deixemos antis nusatros, a on només viviban viellos enantis qu’ells vinisen. Rai perque ta ra caverna ells estarán cutio os culpables d’os baixos chornals y d’a manca d’oportunidatz, ells estarán cutio os zaguers culpables que no pas as primeras victimas d’ista crisi, que no pas as més febles.

Ta ra caverna no hemos sito estafatos per a banca, no, ta ells hemos vivito muito alto as nuestras posibilidatz. Y rai que os salarios reals d'os treballadors no haigan feito que baixar en  os zaguers  20 anyos,   y rai que per cadagún que espleitase d’un piso en a placha u tenise dos autos puedas tu nombrar-li sisanta que s’hempotecasen ta mercar una nueva lavadora, l’auto familiar u ra residencia ta ra yaya vidua que no podeban cudiar més en casa suya en estar ya muit mayor y haber de treballar, estudiar u escar faina ra resta d’a familia.

Ta ra caverna por demés ye descutir. Ells tienen a suya verdat y la venden en os suyos papels, as suyas televisions y radios como ra unica posible. Adintro a caverna no cullen atras realidatz, atrás opcions ni tampoc no atras anviestas qu’ixas que se veyen a traviés d’ixe fuego que están os suyos meyos de persuasión.

Cada vegada m’enarco més de veyer més y més de chent encantuciada per o fuego d’ixa caverna. Només aspero que en cuentas de matar o mensacher –como en o mito platonico-, amortemos a ixena ixe fuego que confunde a ros prisioners y lis empacha de sentir a luz natural que lis alumbre. Call fer-lo antis con antis no siga que  maitín mos rebellemos totz prisioners d'ixa  caverna esclavizant y d'ixa rampant cegallosidat.